El meu fill ronca: quan cal consultar l'otorino (apnea del son infantil)

Que un infant ronqui de tant en tant, sobretot quan està refredat, és freqüent. El que convé vigilar és el ronc habitual, gairebé cada nit, i les pauses en la respiració, perquè poden indicar una apnea obstructiva del son. A l’Institut Mèdic Especialitzat La Ràpita (IME), la consulta d’Otorinolaringologia de la Dra. Vanessa Zerpa atén infants i adults del Montsià i de les Terres de l’Ebre; pots demanar cita al 697 38 07 86, per WhatsApp o a Doctoralia des de la pàgina de contacte.

És normal que un infant ronqui?

Roncar és el soroll que fa l’aire en passar per una via respiratòria estreta mentre es dorm. La majoria d’infants ronquen de manera lleu i ocasional, quan tenen un refredat, i el soroll desapareix quan es curen. Però, segons l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària, aproximadament un de cada deu infants ronca de manera habitual, cada dia (AEPap, 2010).

L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana preguntar pel ronc en totes les revisions d’infants i adolescents, perquè és la porta d’entrada per detectar l’apnea del son (Marcus et al., 2012).

Per què ronca el meu fill?

El més freqüent és que el pas de l’aire quedi dificultat per unes vegetacions (adenoides) o unes amígdales massa grans, o per la forma de la boca i la mandíbula. També s’associen al ronc els refredats, l’al·lèrgia (rinitis i asma), les regurgitacions en els nadons i ser fumador passiu (AEPap, 2010).

Què és l’apnea del son infantil?

És la forma més important dels trastorns respiratoris del son: durant la nit, la via respiratòria es tanca de manera parcial o completa i l’infant fa esforços per respirar. L’AEPap estima que al voltant d’un 20 % dels infants que ronquen tenen una apnea-hipopnea del son (AEPap, 2010).

Senyals d’alarma: quan cal consultar

Consulta el pediatre o l’otorino si el teu fill ronca sovint i, a més, observes algun d’aquests senyals (AEPap, 2010):

A la nit

• Sembla que lluiti per respirar.
• Deixa de respirar uns segons mentre fa esforç per fer-ho.
• Sua molt o adopta postures estranyes per dormir.
• Té sovint malsons, terrors nocturns o somnambulisme.

Durant el dia

• Li costa molt llevar-se o està endormiscat o, al contrari, molt inquiet.
• Problemes d’atenció, de conducta o de rendiment escolar.
• Amb més de 4 anys, necessita fer la migdiada cada dia o es pixa al llit.
• Mal de cap al matí o manca de gana.

El grup de treball de la Societat Europea de Respiratori recorda, a més, que cal valorar si hi ha repercussions com problemes de creixement, enuresi o alteracions neurològiques o cardiovasculars, perquè influeixen en la decisió de tractar (Kaditis et al., 2016).

Com es diagnostica?

1. Història i exploració: el metge pregunta pel son i el comportament, i explora el nas, la boca i la gola. De vegades demana a la família que gravi en vídeo l’infant mentre dorm (AEPap, 2010).
2. Exploració otorinolaringològica: permet valorar la mida de les amígdales i les vegetacions. A l’IME, la consulta d’ORL disposa de fibroscòpia per explorar el nas i la gola.
3. Estudi del son (polisomnografia): registra durant la nit la respiració, l’oxigen i el son. No fa mal. La guia americana el recomana en infants que ronquen i tenen símptomes o signes d’apnea (Marcus et al., 2012), i la guia europea el considera la manera preferent de mesurar-ne la gravetat (Kaditis et al., 2016). Si el teu fill el necessita, t’indicarem on fer-lo.

Com es tracta?

El tractament depèn de la causa i de la gravetat:

• Tractar les causes que l’afavoreixen, com la rinitis infecciosa o al·lèrgica o el reflux, pot ser suficient en alguns infants (AEPap, 2010).
• Corticoides nasals: la guia americana els considera una opció en l’apnea lleu quan no es pot operar o si queden símptomes lleus després de la cirurgia (Marcus et al., 2012).
• Adenoamigdalectomia (extirpar vegetacions i amígdales): és el tractament de primera línia quan l’apnea es deu a amígdales i vegetacions grans (Marcus et al., 2012). En l’assaig CHAT, amb 464 infants de 5 a 9 anys, la cirurgia precoç no va millorar les proves d’atenció davant d’esperar i vigilar, però sí els símptomes, el comportament, la qualitat de vida i l’estudi del son, que es va normalitzar en el 79 % dels operats davant del 46 % del grup d’espera (Marcus et al., 2013).
• Pèrdua de pes si hi ha sobrepès, i CPAP (aparell de pressió positiva) si no s’opera o l’apnea persisteix (Marcus et al., 2012).
• En alguns infants convé la valoració d’un ortodontista (AEPap, 2010).

Després de qualsevol tractament cal tornar a valorar l’infant, perquè els símptomes poden persistir o reaparèixer (Kaditis et al., 2016; Marcus et al., 2012).

Otorino infantil a l’IME de La Ràpita

La Dra. Vanessa Zerpa és especialista en Otorinolaringologia, amb dedicació a l’ORL infantil i formació específica en roncopatia i apnea del son. Atén infants i adults a l’IME, a l’Av. del Dr. Ferran, 73, 43540 La Ràpita, on també vénen famílies d’Amposta, Tortosa, Deltebre, Alcanar, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona o Vinaròs. Pots consultar la seva fitxa professional.

Per a la consulta, ajuda molt portar un vídeo curt de l’infant dormint, els informes previs i apuntar quantes nits per setmana ronca.

Preguntes freqüents

A partir de quina edat cal preocupar-se pel ronc?

Els infants poden roncar des dels pocs mesos. L’important no és l’edat, sinó que el ronc sigui habitual o vagi acompanyat de pauses, esforç per respirar o símptomes durant el dia.

Operar les amígdales soluciona sempre l’apnea?

No sempre. En l’assaig CHAT l’estudi del son es va normalitzar en el 79 % dels infants operats (Marcus et al., 2013); per això es revisa l’infant després de la intervenció.

Si el meu fill només ronca quan està refredat, he de demanar cita?

Si el ronc desapareix quan es cura el refredat i no hi ha altres senyals, sol ser lleu. Comenta-ho a la revisió amb el pediatre.

També ateneu adults que ronquen?

Sí. La consulta d’ORL de l’IME atén pacients pediàtrics i adults.