Otorinolaringologia
Otorino a La Ràpita: quan cal consultar per vertigen, pèrdua d'audició o sinusitis crònica
Darrera actualització:
Quan cal consultar l'otorino per vertigen, pèrdua d'audició o sinusitis crònica, què és urgent i quines proves es fan a l'IME de La Ràpita.
22 de novembre del 2026 · Autor: Equip mèdic de l'Institut Mèdic Especialitzat La Ràpita
Consulta a La Ràpita amb
Otorinolaringologia pediàtrica i d'adults
Otorinolaringòloga dedicada a l'ORL infantil, la veu i la patologia de cap i coll. Facultativa de l'Hospital El Pilar (Barcelona) i metgessa fundadora de l'IME.
Agenda la teva visitaConsulta l’otorino si tens vertigen o mareig nous o que empitjoren, si hi sents menys o si els símptomes de sinusitis duren més de 12 setmanes; una sordesa sobtada és urgent. A l’IME de La Ràpita t’atén la Dra. Vanessa Zerpa: demana cita al 697 38 07 86, per WhatsApp o des de la pàgina de contacte.
Aquesta guia resumeix, amb les seves fonts, el que diuen dues guies de pràctica clínica de l’Acadèmia Nord-americana d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (AAO-HNS), sobre el vertigen posicional i la sordesa sobtada, i la informació per a pacients de MedlinePlus, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA, sobre el mareig i la sinusitis. Les dues guies de l’AAO-HNS estan pensades per a adults de 18 anys o més. És informació general i no substitueix la valoració d’un metge. Què s’atén al centre ho trobaràs a la pàgina d’Otorinolaringologia de l’Institut Mèdic Especialitzat La Ràpita.
Vertigen i mareig: senyals per consultar
«Mareig» és una paraula que es fa servir per a dues sensacions diferents: la de sentir que et desmaiaràs i el vertigen, que és notar que gires o et mous, o que tot gira al teu voltant. La majoria de causes de mareig no són greus: milloren soles en poc temps o es tracten amb facilitat (MedlinePlus: mareig, 2025).
Entre les causes de vertigen, MedlinePlus cita el vertigen posicional benigne, una sensació de gir que apareix en moure el cap; la laberintitis, una infecció vírica de l’oïda interna que sol arribar després d’un refredat o una grip, i la malaltia de Ménière, un problema de l’oïda interna que sovint també causa pèrdua d’audició o xiulets (acúfens). Altres causes possibles de mareig o vertigen són alguns medicaments, l’ictus, l’esclerosi múltiple, les convulsions, un tumor cerebral o una hemorràgia al cervell (MedlinePlus: mareig, 2025).
Truca al 112 o ves a urgències si estàs marejat i, a més, tens (MedlinePlus: mareig, 2025):
- un cop al cap;
- febre de més de 38,3 °C, mal de cap o el coll molt rígid;
- convulsions;
- dificultat per retenir els líquids que beus;
- dolor al pit;
- un batec irregular (notes que el cor se salta batecs);
- falta d’aire;
- debilitat;
- impossibilitat de moure un braç o una cama;
- canvis en la visió o en la parla;
- un desmai amb pèrdua de consciència durant més d’uns minuts.
Demana cita al teu metge si (MedlinePlus: mareig, 2025):
- et mareges per primera vegada;
- els símptomes són nous o empitjoren;
- et mareges després de prendre un medicament;
- tens pèrdua d’audició.
Mentre dura una crisi de vertigen, MedlinePlus aconsella quedar-se quiet i descansar, evitar els moviments bruscos i els canvis de postura, recuperar l’activitat de mica en mica i fer servir un bastó o una altra ajuda per caminar si perds l’equilibri; també evitar les llums intenses, la televisió i la lectura, que poden empitjorar els símptomes. Recomana no conduir, no fer anar maquinària pesada i no enfilar-se ni pujar a llocs alts fins una setmana després que desapareguin els símptomes, perquè un mareig sobtat en aquestes situacions pot ser perillós (MedlinePlus: mareig, 2025).
Quin símptoma, què pot indicar i amb quina urgència cal consultar
Aquesta taula resumeix les fonts de la guia. Serveix per orientar-te, no per fer un diagnòstic.
| Símptoma | Què pot indicar | Quan cal consultar |
|---|---|---|
| Mareig amb debilitat, impossibilitat de moure un braç o una cama, canvis en la visió o la parla, dolor al pit, falta d’aire, convulsions o desmai | Un problema greu, com un ictus, una hemorràgia cerebral o un problema del cor (MedlinePlus: mareig, 2025) | Urgències o 112, sense esperar |
| Pèrdua d’audició sobtada, sovint amb xiulets o vertigen | Possible sordesa sobtada neurosensorial (Chandrasekhar et al., 2019) | Urgent: valoració mèdica com més aviat millor i audiometria com més aviat millor, dins dels 14 dies següents |
| Sordesa sobtada a les dues oïdes, que es repeteix o amb alteracions neurològiques | Situacions que la guia demana buscar de manera específica (Chandrasekhar et al., 2019) | Urgent |
| Sensació de gir que apareix en moure el cap, en episodis que es repeteixen | Pot ser un vertigen posicional paroxístic benigne (Bhattacharyya et al., 2017) | Demana cita al teu metge o a l’otorino |
| Mareig per primera vegada, símptomes nous o que empitjoren, o mareig després de prendre un medicament | Causes diverses; la majoria no són greus (MedlinePlus: mareig, 2025) | Demana cita al teu metge |
| Congestió, mucositat, pressió o dolor a la cara o pèrdua d’olfacte durant més de 12 setmanes | Possible sinusitis crònica (MedlinePlus: sinusitis, 2026) | Demana cita: l’otorino pot explorar el nas amb un endoscopi |
| Refredat que empitjora després de 7 dies, símptomes que duren més de 10 a 14 dies, febre o mal de cap intens que no cedeix amb analgèsics sense recepta | Possible sinusitis aguda (MedlinePlus: sinusitis, 2026) | Demana cita al teu metge |
Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB): què és i com es tracta
El VPPB és un trastorn de l’oïda interna que produeix episodis repetits de vertigen amb els canvis de posició (Bhattacharyya et al., 2017). MedlinePlus el descriu com una sensació de gir que apareix en moure el cap (MedlinePlus: mareig, 2025).
Com es diagnostica. La guia de l’AAO-HNS recomana diagnosticar el VPPB del conducte semicircular posterior amb la maniobra de Dix-Hallpike: des d’assegut, el metge porta el pacient a la posició estirada de panxa enlaire, amb el cap girat 45° cap a un costat i el coll estès uns 20°, amb l’oïda afectada cap avall. El diagnòstic es fa quan aquesta maniobra provoca vertigen juntament amb un moviment característic dels ulls (nistagme torsional i cap amunt). Si la història encaixa amb un VPPB però aquesta prova mostra un nistagme horitzontal o cap, la guia aconsella una altra exploració estirat, la prova de gir (roll test), per buscar un VPPB del conducte lateral (Bhattacharyya et al., 2017).
Proves que normalment no calen. Si el pacient compleix els criteris de VPPB i no té altres signes o símptomes que no hi encaixin, la guia desaconsella demanar proves d’imatge i proves vestibulars. La mateixa guia demana diferenciar el VPPB d’altres causes d’inestabilitat, mareig i vertigen (Bhattacharyya et al., 2017).
Tractament. La guia fa una recomanació forta: tractar el VPPB del conducte posterior amb una maniobra de reposicionament canalicular, o derivar el pacient a un professional que la pugui fer. Després de la maniobra, desaconsella imposar restriccions de postura. També desaconsella tractar el VPPB de manera rutinària amb medicaments supressors vestibulars, com els antihistamínics o les benzodiazepines. Com a opcions, el metge pot proposar observar l’evolució amb seguiment o una rehabilitació vestibular, feta pel mateix pacient o amb un professional (Bhattacharyya et al., 2017).
Seguiment. La guia recomana tornar a valorar el pacient en el termini d’un mes per comprovar si els símptomes s’han resolt, i estudiar qui continuï amb símptomes: pot tractar-se d’un VPPB no resolt o d’un altre trastorn vestibular perifèric o del sistema nerviós central. També aconsella tenir en compte el que canvia el maneig (problemes de mobilitat o d’equilibri, malalties del sistema nerviós central, manca de suport a casa o més risc de caigudes) i explicar al pacient com afecta el VPPB a la seva seguretat, que pot tornar a aparèixer i per què és important el seguiment (Bhattacharyya et al., 2017).
A l’IME. La consulta d’Otorinolaringologia valora el vertigen i, quan està indicada, la rehabilitació vestibular es fa juntament amb Fisioteràpia. Si vols saber si la maniobra de reposicionament es fa en la mateixa visita, pregunta-ho quan demanis cita.
Rehabilitació vestibular: quan pot ajudar
A la guia de l’AAO-HNS, la rehabilitació vestibular és una de les opcions de tractament del VPPB (Bhattacharyya et al., 2017). No tots els vertígens es tracten amb rehabilitació: alguns requereixen altres maniobres, medicació o un estudi addicional.
A l’IME, la rehabilitació vestibular s’organitza entre Otorinolaringologia i Fisioteràpia:
- Valoració a la consulta d’Otorinolaringologia per conèixer la causa del vertigen i decidir si la rehabilitació està indicada.
- Pla d’exercicis adaptat a cada pacient.
- Sessions de fisioteràpia amb ulleres de realitat virtual, que permeten exposar-se de manera controlada als estímuls que provoquen els símptomes.
- Revisió de l’evolució i ajust del pla.
La realitat virtual és una eina de suport als exercicis, no un tractament per si sola, i l’evolució varia segons la causa i cada persona.
Pèrdua d’audició: tipus i quan és urgent
La guia de l’AAO-HNS sobre sordesa sobtada distingeix dos tipus de pèrdua d’audició, la de transmissió (o conductiva) i la neurosensorial, i demana diferenciar-les tan bon punt el pacient consulta per una pèrdua brusca. Els tractaments que analitza s’adrecen a la sordesa sobtada neurosensorial idiopàtica, és a dir, sense una causa identificada, que representa més del 90 % de les sordeses sobtades neurosensorials (Chandrasekhar et al., 2019).
La sordesa sobtada és una urgència. La guia la descriu com un símptoma que espanta i que sovint porta a una visita urgent. Amb freqüència, tot i que no sempre, va acompanyada de xiulets (acúfens), de vertigen o de totes dues coses. La sordesa sobtada neurosensorial afecta entre 5 i 27 persones de cada 100.000 a l’any. Reconèixer-la i tractar-la aviat pot millorar la recuperació de l’audició i la qualitat de vida, i la guia subratlla la urgència de la valoració i, si es decideix tractar, de començar el tractament (Chandrasekhar et al., 2019). Si perds audició de cop, en una oïda o en totes dues, no esperis: busca valoració mèdica com més aviat millor, també a urgències.
Què recomana la guia de l’AAO-HNS (Chandrasekhar et al., 2019):
- Buscar en la història i l’exploració si la pèrdua afecta totes dues oïdes, si s’ha repetit o si hi ha alteracions neurològiques focals.
- Fer una audiometria com més aviat millor, dins dels 14 dies següents a l’inici, per confirmar el diagnòstic.
- No demanar de rutina una TC del cap en la valoració inicial ni anàlisis de laboratori rutinàries.
- Estudiar si hi ha una causa retrococlear (per darrere de l’oïda interna) amb una ressonància magnètica o amb potencials evocats auditius de tronc cerebral.
- Com a opció, oferir corticoides com a tractament inicial durant les 2 primeres setmanes, o oxigen hiperbàric juntament amb corticoides, durant les 2 primeres setmanes o com a tractament de rescat durant el primer mes.
- Oferir corticoides intratimpànics (a través del timpà) si la recuperació és incompleta entre 2 i 6 setmanes després de l’inici.
- No receptar de rutina antivirals, trombolítics, vasodilatadors ni substàncies vasoactives.
- Repetir l’audiometria en acabar el tractament i dins dels 6 mesos següents.
- Explicar al pacient l’evolució natural, els beneficis i riscos de cada tractament i els límits de l’evidència, i orientar-lo sobre la rehabilitació auditiva i altres mesures de suport si li queda pèrdua d’audició o acúfens.
A l’IME es fa audiometria. La resta de proves i tractaments d’aquesta llista no figuren entre els del centre: pregunta-ho quan demanis cita.
Si has notat que hi sents menys sense que hagi estat de cop, o tens xiulets, també pots demanar cita: la consulta d’Otorinolaringologia de l’IME atén la pèrdua d’audició i els acúfens. Si, a més, tens vertigen, tingues en compte que la malaltia de Ménière sovint també causa pèrdua d’audició o xiulets, i que MedlinePlus aconsella consultar si el mareig va acompanyat de pèrdua d’audició (MedlinePlus: mareig, 2025).
Què és una audiometria
L’audiometria és la prova que valora la capacitat auditiva, i a l’IME es fa a la consulta d’Otorinolaringologia.
En la sordesa sobtada és una peça central: la guia de l’AAO-HNS demana fer-la com més aviat millor, dins dels 14 dies següents a l’inici, per confirmar que es tracta d’una sordesa sobtada neurosensorial, i repetir-la en acabar el tractament i dins dels 6 mesos següents. La mateixa guia aclareix que una audiometria de control no n’hi ha prou per descartar una causa retrococlear: per a això proposa una ressonància magnètica o potencials evocats auditius (Chandrasekhar et al., 2019). Les proves d’audició també són entre les que es poden fer per estudiar un mareig (MedlinePlus: mareig, 2025).
Si tens audiometries o informes anteriors, porta’ls a la consulta. Sobre la durada de la prova o si necessites alguna preparació, pregunta-ho quan demanis cita.
Sinusitis crònica: quan dura massa
La sinusitis és la inflamació del teixit que recobreix els sins paranasals, uns espais plens d’aire del crani situats darrere del front, dels ossos del nas, de les galtes i dels ulls. Es produeix per una reacció inflamatòria o per una infecció per virus, bacteris o fongs (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Segons quant duren els símptomes, MedlinePlus en distingeix tres tipus (MedlinePlus: sinusitis, 2026):
- Aguda: els símptomes duren 4 setmanes o menys.
- Subaguda: els símptomes i la inflamació duren d’1 a 3 mesos.
- Crònica: els símptomes i la inflamació duren més de 3 mesos. Els símptomes són els mateixos que en l’aguda, però solen ser més lleus i duren més de 12 setmanes.
Els símptomes més habituals són la congestió i la mucositat nasal; el dolor a pressió a la cara, darrere dels ulls o a les dents; el mal de cap; el mal alè o la pèrdua d’olfacte; la tos, sovint pitjor a la nit; el mal de coll i el degoteig de moc cap a la gola; el cansament i el malestar general, i la febre (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Per què apareix. Els sins es poden bloquejar o acumular massa mucositat perquè els cilis (uns pèls diminuts) no la mouen bé, perquè els refredats i les al·lèrgies produeixen més moc o inflamació, per una desviació de l’envà nasal, un esperó ossi nasal o pòlips nasals, o per una infecció crònica. Augmenten el risc la rinitis al·lèrgica, la fibrosi quística, anar a la llar d’infants, les malalties que alteren els cilis, els canvis d’altitud (volar o bussejar), unes vegetacions grans, el tabac, un sistema immunitari debilitat i les alteracions en l’estructura dels sins (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
La sinusitis aguda. En els adults sol aparèixer després d’un refredat que no millora o que empitjora als 7 a 10 dies. La majoria de vegades no necessita antibiòtics, perquè la majoria d’aquestes infeccions es curen soles. Una mucositat verda o groga no vol dir necessàriament que hi hagi una infecció dels sins ni que calguin antibiòtics (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Quan cal demanar cita. MedlinePlus aconsella consultar si (MedlinePlus: sinusitis, 2026):
- els símptomes duren més de 10 a 14 dies o tens un refredat que empitjora després de 7 dies;
- tens un mal de cap intens que no s’alleuja amb analgèsics sense recepta;
- tens febre;
- continues amb símptomes després de prendre correctament tot l’antibiòtic;
- notes canvis en la visió durant una sinusitis.
Les complicacions són molt rares, però n’hi ha: un abscés, una infecció de l’os, una meningitis o una infecció de la pell al voltant de l’ull (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Com s’estudia i es tracta la sinusitis crònica
L’exploració. El metge busca pòlips mirant dins del nas i pot veure els sins amb un endoscopi de fibra òptica (endoscòpia nasal o rinoscòpia), una exploració que solen fer els otorinolaringòlegs. Per decidir el tractament es pot demanar una TC dels sins, i una ressonància si se sospita un tumor o una infecció per fongs; les radiografies simples no solen servir per diagnosticar la sinusitis. Si la sinusitis no se’n va o es repeteix, s’hi poden afegir estudis d’al·lèrgia, anàlisis per valorar les defenses, una prova de la funció dels cilis, un cultiu o una citologia nasal i la prova de la suor per a la fibrosi quística (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Mesures a casa. Per a la congestió, MedlinePlus proposa aplicar a la cara un drap humit i tebi diverses vegades al dia, beure líquids per fer el moc més fluid, inhalar vapor, fer servir sèrum fisiològic en esprai, un humidificador o rentats nasals amb sèrum. Adverteix que els descongestionants nasals en esprai poden ajudar al principi, però fer-los servir més de 3 a 5 dies pot empitjorar la congestió i crear dependència. Per al dolor o la pressió, aconsella no volar amb el nas congestionat, evitar els canvis bruscos de temperatura i ajupir el cap, i proposa analgèsics com el paracetamol, l’ibuprofèn o el naproxèn (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Tractaments mèdics. Entre els tractaments que cita MedlinePlus hi ha els corticoides en esprai nasal i els antihistamínics per reduir la inflamació, sobretot si hi ha pòlips o al·lèrgia; els corticoides per via oral; la vacuna de l’al·lèrgia (immunoteràpia) i evitar el que desencadena l’al·lèrgia. En algun moment, el metge pot plantejar altres fàrmacs, més proves o la derivació a l’otorino o a l’al·lergòleg. Si les crisis es repeteixen, convé buscar causes com els pòlips nasals o l’al·lèrgia (MedlinePlus: sinusitis, 2026).
Cirurgia. Es pot valorar una cirurgia per ampliar la sortida dels sins i drenar-los si els símptomes no desapareixen després de 3 mesos de tractament o si hi ha més de 2 o 3 sinusitis agudes l’any. Operar una desviació de l’envà o els pòlips nasals pot evitar que el problema torni (MedlinePlus: sinusitis, 2026). Sobre la cirurgia i on es fa, pregunta-ho quan demanis cita.
A l’IME. La consulta d’Otorinolaringologia disposa de fibroscòpia flexible, que permet explorar el nas, la faringe i la laringe. Les proves d’imatge i els estudis d’al·lèrgia no figuren entre les proves de la consulta: pregunta-ho quan demanis cita.
Quines proves es fan a l’IME
Segons la informació del centre, a la consulta d’Otorinolaringologia de l’IME es fan:
- Audiometria: valoració de la capacitat auditiva.
- Laringoscòpia: exploració de la laringe i les cordes vocals.
- Fibroscòpia flexible de nas, faringe i laringe.
- Rehabilitació vestibular amb realitat virtual, juntament amb Fisioteràpia.
Altres proves i tractaments que apareixen en aquesta guia, com les proves d’imatge, les proves vestibulars, els corticoides intratimpànics, l’oxigen hiperbàric o la cirurgia dels sins, no figuren en aquesta llista. Si els necessites, pregunta-ho quan demanis cita.
Com preparar la visita
En una consulta per mareig, el metge t’explorarà i et preguntarà (MedlinePlus: mareig, 2025):
- quan va començar el mareig;
- si apareix o empitjora quan et mous;
- quins altres símptomes tens quan et mareges;
- si estàs marejat sempre o el mareig va i ve;
- quant dura cada episodi;
- si vas tenir un refredat, una grip o una altra malaltia abans que comencés;
- si tens molt d’estrès o ansietat.
Portar aquestes respostes apuntades ajuda. Si consultes per pèrdua d’audició, apunta el dia que va començar. Si és per símptomes nasals, anota quantes setmanes fa que en tens i quins tractaments has fet servir, inclosos els descongestionants en esprai. En tots els casos, porta la llista de medicaments que prens i els informes previs.
Pacients de tota la comarca
La Dra. Vanessa Zerpa és especialista en Otorinolaringologia i atén infants i adults a l’IME, a l’Av. del Dr. Ferran, 73, 43540 La Ràpita. A la consulta també hi vénen pacients d’Amposta, Alcanar, les Cases d’Alcanar, Ulldecona, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, l’Ampolla, Tortosa i Vinaròs. Pots consultar la seva fitxa professional.
Les guies de l’AAO-HNS citades aquí són per a adults. La Dra. Zerpa també es dedica a l’ORL infantil; si consultes pel ronc d’un infant, trobaràs més informació a la guia El meu fill ronca: quan cal consultar l’otorino.
Per demanar cita, truca o escriu per WhatsApp al 697 38 07 86, o entra a la pàgina de contacte. Si escrius per WhatsApp, no hi incloguis dades de salut.
Preguntes freqüents
Quan cal anar a urgències per un mareig o un vertigen?
Segons MedlinePlus, cal trucar al 112 o anar a urgències si el mareig va acompanyat de debilitat, impossibilitat de moure un braç o una cama, canvis en la visió o la parla, dolor al pit, falta d'aire, convulsions, un cop al cap, febre alta amb mal de cap o el coll rígid, o un desmai de més d'uns minuts. Si et mareges per primera vegada o empitjores, demana cita al teu metge.
Què és el VPPB i com es tracta?
El vertigen posicional paroxístic benigne és un trastorn de l'oïda interna que causa episodis repetits de vertigen amb els canvis de posició. La guia de l'AAO-HNS recomana diagnosticar el del conducte posterior amb la maniobra de Dix-Hallpike i tractar-lo amb una maniobra de reposicionament, sense restriccions de postura després. Desaconsella fer servir de rutina antihistamínics o benzodiazepines i proposa revisar el pacient en el termini d'un mes.
Necessito una ressonància o un TAC si tinc un VPPB?
Normalment no. La guia de l'AAO-HNS desaconsella les proves d'imatge i les proves vestibulars quan el pacient compleix els criteris de VPPB i no té altres signes o símptomes que no hi encaixin. Si els símptomes persisteixen, recomana estudiar si el VPPB no s'ha resolt o si hi ha un altre trastorn vestibular o del sistema nerviós central.
Què he de fer si perdo audició de cop?
Busca valoració mèdica com més aviat millor. La guia de l'AAO-HNS sobre sordesa sobtada insisteix en la urgència: recomana una audiometria com més aviat millor, dins dels 14 dies següents a l'inici, i preveu els corticoides com a opció durant les dues primeres setmanes. Sovint va acompanyada de xiulets o vertigen. Reconèixer-la i tractar-la aviat pot millorar la recuperació de l'audició.
Per a què serveix una audiometria?
L'audiometria valora la capacitat auditiva. En la sordesa sobtada, la guia de l'AAO-HNS la fa servir per confirmar el diagnòstic i recomana repetir-la en acabar el tractament i dins dels 6 mesos següents. Les proves d'audició també poden formar part de l'estudi d'un mareig. A l'IME es fa a la consulta d'Otorinolaringologia.
Quan es considera crònica una sinusitis?
Segons MedlinePlus, la sinusitis és crònica quan els símptomes i la inflamació dels sins duren més de 3 mesos. Els símptomes són els mateixos que en l'aguda, com congestió, mucositat, pressió a la cara o pèrdua d'olfacte, però solen ser més lleus i duren més de 12 setmanes. L'otorino pot explorar el nas amb un endoscopi.
Quines proves d'otorinolaringologia es fan a l'IME?
A la consulta d'Otorinolaringologia de l'IME es fan audiometria, laringoscòpia i fibroscòpia flexible de nas, faringe i laringe, i la rehabilitació vestibular amb realitat virtual es fa juntament amb Fisioteràpia. Altres proves o tractaments, com les proves d'imatge o la cirurgia, no figuren en aquesta llista: pregunta-ho quan demanis cita al 697 38 07 86.
Ateneu pacients de fora de La Ràpita?
Sí. A l'IME, a l'Av. del Dr. Ferran, 73, de La Ràpita, hi vénen pacients d'Amposta, Alcanar, les Cases d'Alcanar, Ulldecona, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, l'Ampolla, Tortosa i Vinaròs. La Dra. Vanessa Zerpa atén infants i adults. Pots demanar cita per telèfon o WhatsApp al 697 38 07 86 o des de la pàgina de contacte.
Vols una valoració? Agenda la teva visita
Una consulta és la manera de saber què et convé a tu. Reserva en línia o truca'ns i t'indiquem el proper dia de consulta.
Dra. Vanessa Zerpa Zerpa
Otorinolaringologia pediàtrica i d'adults
Otorinolaringòloga dedicada a l'ORL infantil, la veu i la patologia de cap i coll. Facultativa de l'Hospital El Pilar (Barcelona) i metgessa fundadora de l'IME.
Valoracions de Doctoralia consultades el 22 de novembre del 2026.
Fonts
- Bhattacharyya N et al. Clinical Practice Guideline: Benign Paroxysmal Positional Vertigo (Update). Otolaryngol Head Neck Surg. 2017. PMID 28248609
- Chandrasekhar SS et al. Clinical Practice Guideline: Sudden Hearing Loss (Update). Otolaryngol Head Neck Surg. 2019. PMID 31369359
- MedlinePlus (U.S. National Library of Medicine). Dizziness (revisat el 01/04/2025)
- MedlinePlus (U.S. National Library of Medicine). Sinusitis (revisat el 29/04/2026)
La informació d'aquest web és divulgativa i no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Davant d'una urgència, truca al 112.